Va començar a l'equip lleidetà del Castellnou fins que al 1944 li va arribar l'oportunitat de jugar al R.C.D.Espanyol.

No obstant, amb 19 anys es va considerar preferible deixar-lo cedit i així va jugar
al España Industrial.

A la temporada 1945-46 es va integrar al primer equip i va formar un bon tàndem amb ROSENDO HERNÁNDEZ, tot i que SEGARRA no va ser considerat un titular indiscutible, donada la gran competència que havia a l'equip.

El seu dia de gloria va venir el 7 de desembre de 1947, quan el R.C.D.Espanyol va vèncer al F.C.Barcelona, per 2-1 amb dos gols seus.

Posteriorment va ser un jugador maltractat per les lesions i no va poder tornar a
donar la seva millor versió.

No era físicament un jugador fort,
però era un tècnic interior dret, amb arribada a l'àrea.

Al finalitzar la temporada 1950-51
va marxar al C.E.Sabadell, on va coincidir amb altres ex-espanyolistes com ROVIRA, ESTIRAGUÉS, BOLEA o AGUIRRE.