Als onze anys es va traslladar amb la seva família al barri barceloní de La Sagrera.
Va començar a treballar de botones i
va començar a jugar a futbol en el seu primer equip; el C.E.Europa (1930-31),
on va estar dues temporades
(una d'elles a Primera).

En la temporada 1932-33 va fitxar pel C.E. Júpiter i a la següent va marxar al R.Oviedo per tornar a la màxima categoria.

A Oviedo -a les ordres del gran perico
EMILI SAMPERE- va jugar poc a causa de la forta competència en la seva demarcació, i
en la 1934-35 va fitxar pel R.C.D.Espanyol
de RAMON TRABAL.

Al club de Sarrià cobrava 60 ptes. al mes -que era un dineral- i l'afició va crear la penya "Oró-Ibáñez", però l'alacantí no va tenir sort; la seva única participació es va produir a Chamartín on el Reial Madrid es va imposar per un humiliant 7-2.
Va marxar al CE Europa pel Febrer de 1935 i seguidament al CE Júpiter (1935-36).

Amb l'esclat de la Guerra Civil, es va truncar el futur d'aquest jugador; compromès políticament, es va adherir
al sindicat CNT i va marxar a combatre
al Front d'Aragó.

Al 1939, al final de la guerra, es va exiliar a França i en tornar a Espanya en 1942,
va ser detingut i portat al Camp de Concentració de la Magdalena a Santander.

Acusat de crims de guerra va morir afusellat
el 1942, en el camp de la Bota de Sant Adrià de Besòs -paradoxalment on el C.E.Júpiter
va començar a disputar els
seus primers partits-.