Va ser president en dues etapes, però
va ser un home que sempre va estar a prop del club perquè els seus germans SANTIAGO i VICTORIANO també van
ser presidents.

A la primera etapa, 1920 a 1922, va substituir el seu germà VICTORIANO, i va comprar els terrenys de Can Rabia on es va construir Sarrià.

Entre 1925 a 1930, amb la presidència del seu germà SANTIAGO, va agafar un paper molt actiu i va ser el cap visible del Club durant la gira americana, en le formació de las Liga espanyola i en la organització del desplaçament a la final de Copa celebrada
a Mestalla l'any 1929.

A la segona, de 1933 a 1942, va substituir JAVIER DE SALAS. Va viure l'etapa sense lliga per la Guerra Civil,
i es va conquerir la segona Copa d'Espanya (1940) i dos Campionats de Catalunya (1936-37 i 1939-40).
En aquesta etapa l'oposició de FRANCISCO ROMÁN, que defensava que el camp de Sarrià era del club i no de la família
DE LA RIVA, va ser el seu principal
mal de cap.

Era un home enèrgic i constant que va procurar que el club es mantingués entre el més respectats d'Espanya.

Va morir d'accident de trànsit a Vera (Almeria) on també va perdre la vida la seva germana MERCEDES.