Inicià la seva trajectòria al Centre d'Esports Manresa (1937-41), d'on passà al CE Mataró (1941-43). L'any 1943 ingressà al RCD Espanyol per jugar a l'equip amateur,
però la mateixa temporada acabà cedit a
EC Granollers i C.A. Osasuna.
Entre 1944 i 1946 jugà cedit al Real Zaragoza, mentre realitzava el servei militar. A meitat de la temporada 1946-47 retornà
a l'Espanyol, realitzant una molt bona segona volta de lliga. No obstant, en acabar aquesta temporada fou traspassat al
Córdoba CF (1947-48).

Jugava d'extrem esquerre i destacava per la seva velocitat. Galobart acabà la seva carrera al CE Manresa (1948-51)
i UE Vic (1951-52).
El 1952 marxà a Veneçuela per jugar al Deportivo Español (1952-54) i hi acabà
fixant-hi la seva residència, arribant a jugar amb la selecció d'aquell pais.