La seva temporada 1950-51 amb l'Alcoyano
va cridar l'atenció de diversos clubs que el varen voler fitxar.
El seu traspàs va ser molt sonat, doncs
per aquell temps l'Espanyol va pagar una important suma de diners. El València C.F. estava molt interessat en el seu fitxatge,
el mateix que el R. Zaragoza, però en FRANCESC PERELLÓ MIÑANA, que era tresorer de la Junta de FRANCISCO SÁENZ, va anar-lo a buscar en cotxe i se'l va pendre als demés equips davant dels nassos.

En el R.C.D.Espanyol va jugar set temporades, convertin-se en peça bàsica dins la defensa, formant parella de centrals amb PARRA i tenint a la banda dreta al gran ARGILÉS. Potser la millor linia defensiva de la història del R.C.D. Espanyol, que va viure l'epoca daurada de ALEJANDRO SCOPELLI (1952-53 y 1953-54).

CATÀ va debutar a la lliga contra el F.C. Barcelona, a Sarrià i amb gol de CELMA
de penalti (1-0). De tota manera, la seva primera aparició vestint la samarreta blanquiblava fou davant de la U.E.Sants, amb motiu d'un amistós dins de la Festa Major del barri de Sants (2-6).

Defensa central de vista, colocació, fort xut, oportunisme i de gran serenitat.

A la temporada 1958-59 CATÀ va
marxar al Granada C.F.