BASKET

Pedro FLORES V.

Ana Mª
CABANES

Asunción
LHORMAN

Margarita
MIRA

Matilde
BARRERA

Josefina
TOMÁS

C.
EXTREMERA

GRACIA

Anita
POCH

Conchita
CANOSA

Carmen
SANTONJA

Marina
CARCELLER

Elia
GUERRERO

M.
AYMAR

Temporada 1943-44

Els èxits aconseguits l'anterior temporada amb la consecució dels títols de Campió de Catalunya i d'Espanya va portar el Club amb vista a una millor organització de la secció de bàsquet femení a confeccionar un nou organigrama, sent president de la mateixa D.Francisco ESTEVA, delegat Pascual REDÓN i va ser nomenat entrenador Pedro FLORES VALERO, prestigiós crític de bàsquet amb columnes habituals a "Solidaridad Nacional".

FLORES va ser nomenat a finals de juliol de 1943, tot just un mes després que l'equip guanyés a Palma el primer títol de Copa de S.E. Generalísimo. L'equip va realitzar diverses incorporacions com C.ESTREMERA, M.AYMAR i GRÀCIA que poc pes van tenir al cinc inicial i no van fer oblidar la baixa de Rosalía PEÓN que havia marxat a la Secció Femenina de la FET.

La temporada va iniciar el dia dos de setembre amb el
lliurament de premis del curs anterior.

Campiones del
II CAMPEONATO SOLIDARIDAD NACIONAL

El 26 de setembre va començar a disputar-se el 2n Campionat Solidaridad Nacional. Aquest trofeu es va desenvolupar en un format diferent de l'edició anterior. Aquest cop van ser vuit equips amb sistema d'eliminatòries a anada i tornada amb la particularitat que tres dels equips eren de Badalona: Joventut, Gimnàstica Badalona i UD Badalona. Aquests, juntament amb RCD Espanyol, UE Sants, FC Barcelona, CE Laietà i la Secció Femenina de FET i de les Jons, componien el Campionat.

A quarts de final es va eliminar la UE Sants gràcies a dues victòries: 22-8 a Sarrià i 18-27 a domicili. La següent ronda, ja a semifinals, va ser el sempre difícil
CE Laietà qui va ser eliminat. Victòria a pista rival del carrer Viladomat per 17-26 i còmode marcador a Sarrià per 26-11.

La final del Campionat es va disputar amb força expectació el 12 de novembre de 1943 amb gran assistència de públic. Reeixida vetllada a la pista del Price on es va jugar la final del Campionat Solidaridad Nacional femení i també la 4a Copa Barcelona-Trofeu del General Orgaz entre els equips masculins del RCD Espanyol i el FC Barcelona. Les blanc-i-blaves en una nit molt poc encertada van ser derrotades per un ajustat 14-12, aconseguint el títol la Secció Femenina de FET.
A la Copa Barcelona-Trofeu del General Orgaz va ser el cinc blaugrana qui es va imposar per 41-36 en un matx molt competit.

Sub-Campiones del
V CAMPEONATO DE CATALUNYA

Finalitzat el Trofeu Solidaridad Nacional i sense gaire espera, el 21 de novembre va començar el Campionat de Catalunya. Es va confeccionar un grup de primera categoria ben original. Format per cinc equips en què cada setmana un tenia jornada de descans. Juntament amb el RCD Espanyol, hi havia la Gimnàstica de Badalona, FC Barcelona, CE Laietà i l'equip de la Secció Femenina de FET.

Es va realitzar una primera volta notable amb tres victòries i una sola derrota, que es va produir de manera inesperada a la darrera jornada davant l'equip de la Secció Femenina de FET. La segona volta va ser una altre història. Es van produir dues victòries i dues derrotes. Tot i això es va arribar a l'última jornada amb una petita esperança de revalidar el títol.

El FC Barcelona visitava la pista del CE Laietà i en cas de punxada de les blaugranes es produiria un triple empat al liderat entre els dos equips anomenats i el RCD Espanyol. L'equip culer no va fallar i les noies blanc-i-blaves es van haver de conformar amb el subcampionat.

Un fet remarcable va ser l'equip de la Secció Femenina de FET va deixar de presentar-se tres dels seus quatre partits de la segona volta. La Falange organitzava tornejos interregionals i la Secció Femenina com el seu representant que era, abandonava els seus compromisos al Campionat de Catalunya per anar a competir a altres províncies.

Aquest fet va desvirtuar en gran mesura el desenvolupament del campionat català. Recordem que l'única derrota de la primera volta va ser justament davant de la Secció Femenina. Si no s'hagués perdut aquest partit es podia haver revalidat a Campionat de Catalunya.

Sub-Campiones de la
2ª COPA DE S.E.EL GENERALÍSIMO

La segona plaça al Campionat de Catalunya donava accés a disputar la Copa pel Campionat d'Espanya. A quarts de final va tocar enfrontar-se al campió balear,
el CN Palma. Eliminatòria plàcida perquè l'equip mallorquí es va retirar de la competició i així el RCD Espanyol es va plantar a semifinals per enfrontar-se a la Secció Femenina Buenavista de Madrid. El 21 de maig a Sarrià es va vèncer per deu punts al equip madrileny (28-18). Exitós dia aquell perquè l'equip masculí va vèncer en partit de Copa d'Espanya al FC Barcelona.

Posteriorment l'equip es va desplaçar a Madrid per disputar el partit de tornada, on van ser rebudes pel seleccionador nacional masculí Anselmo LÓPEZ. Anselmo LÓPEZ mereix un capítol a part, ja que a més de ser antic jugador i entrenador de bàsquet del RCD Espanyol, ocuparia la presidència de la Federació Espanyola de Bàsquet, seria director de La Solidaridad Olímpica i més tard seria Secretari General de la Delegació Nacional d'Esports.

La bona renda obtinguda davant les madrilenyes es va arrodonir amb una nova victòria al camp del CD Amèrica, feu propi de l'equip rival, fent el pas definitiu cap a la final a disputar a Vigo. La premsa de l'època qualificava la jugadora espanyolista Matilde BARRERA com la millor tiradora d'Espanya.

Com havia passat l'any anterior, les finals masculina i femenina es van disputar el mateix dia i a la mateixa ciutat. Singular va ser el fet que des de Barcelona va sortir un tren amb destí a Vigo amb un vagó especial amb les jugadores del RCD Espanyol
i els jugadors del CE Laietà, finalista masculí que finalment va aconseguir el títol després de vèncer el Real Madrid per 33-18, en una actuació magistral d'Eduardo KUCHARSKI.

A les noies entrenades per Pedro FLORES VALERO els esperava a la final la Sección Femenina Centro que a semifinals havia eliminat el FC Barcelona, recent campió del Campionat de Catalunya. L'equip del RCD Espanyol no va tenir la seva millor actuació en aquella final del 28 de juny de 1944. Amb arbitratge del gallec
Sr.Vicente FLOREZ, el conjunt blanc-i-blau va estar excessivament nerviós i poc encertat en el tir a cistella però malgrat això va acabar el primer temps amb el marcador favorable de 8-7.

El segon període va ser fins i tot de menys encert i el quadre de la Sección Femenina Centro es va imposar per 12-16 proclamant-se campió. Les integrants d'aquella final van ser: Ana María CABANES (1), Asunción LHORMAN (3),
Matilde BARRERA (1), Josefina TOMÁS (5),
Margarita MIRA (2) i Conchita CANOSA.

CLASIFICACIÓ FINAL
Campionat de Catalunya

Equip que va disputar la semifinal de Copa de Espanya. Formen: A.Poch,
A.Mª Cabanes, C.Canosa, A.Lhorman, M.Carceller, C.Santonja, M.Barrera y M.Mira.

1943-44		SECC.DE BASQUET R.C.D.E.

Pedro FLORES V.	Ana Mª CABANES	Asunción LHORMAN	Margarita MIRA	Matilde BARRERA	Josefina TOMÁS	C. EXTREMERA

GRACIA	Anita POCH	Conchita CANOSA	Carmen SANTONJA	Marina CARCELLER	Elia GUERRERO	M. AYMAR
Temporada 1943-44
Els èxits aconseguits l'anterior temporada amb la consecució dels títols de Campió de Catalunya i d'Espanya va portar el Club amb vista a una millor organització de la secció de bàsquet femení a confeccionar un nou organigrama, sent president de la mateixa D.Francisco ESTEVA, delegat Pascual REDÓN i va ser nomenat entrenador Pedro FLORES VALERO, prestigiós crític de bàsquet amb columnes habituals a "Solidaridad Nacional". FLORES va ser nomenat a finals de juliol de 1943, tot just un mes després que l'equip guanyés a Palma el primer títol de Copa de S.E. Generalísimo. L'equip va realitzar diverses incorporacions com C.ESTREMERA, M.AYMAR i GRÀCIA que poc pes van tenir al cinc inicial i no van fer oblidar la baixa de Rosalía PEÓN que havia marxat a la Secció Femenina de la FET. La temporada va iniciar el dia dos de setembre amb el lliurament de premis del curs anterior.
Campiones del II CAMPEONATO SOLIDARIDAD NACIONAL
El 26 de setembre va començar a disputar-se el 2n Campionat Solidaridad Nacional. Aquest trofeu es va desenvolupar en un format diferent de l'edició anterior. Aquest cop van ser vuit equips amb sistema d'eliminatòries a anada i tornada amb la particularitat que tres dels equips eren de Badalona: Joventut, Gimnàstica Badalona i UD Badalona. Aquests, juntament amb RCD Espanyol, UE Sants, FC Barcelona, CE Laietà i la Secció Femenina de FET i de les Jons, componien el Campionat. A quarts de final es va eliminar la UE Sants gràcies a dues victòries: 22-8 a Sarrià i 18-27 a domicili. La següent ronda, ja a semifinals, va ser el sempre difícil CE Laietà qui va ser eliminat. Victòria a pista rival del carrer Viladomat per 17-26 i còmode marcador a Sarrià per 26-11. La final del Campionat es va disputar amb força expectació el 12 de novembre de 1943 amb gran assistència de públic. Reeixida vetllada a la pista del Price on es va jugar la final del Campionat Solidaridad Nacional femení i també la 4a Copa Barcelona-Trofeu del General Orgaz entre els equips masculins del RCD Espanyol i el FC Barcelona. Les blanc-i-blaves en una nit molt poc encertada van ser derrotades per un ajustat 14-12, aconseguint el títol la Secció Femenina de FET. A la Copa Barcelona-Trofeu del General Orgaz va ser el cinc blaugrana qui es va imposar per 41-36 en un matx molt competit.
Sub-Campiones del V CAMPEONATO DE CATALUNYA
Finalitzat el Trofeu Solidaridad Nacional i sense gaire espera, el 21 de novembre va començar el Campionat de Catalunya. Es va confeccionar un grup de primera categoria ben original. Format per cinc equips en què cada setmana un tenia jornada de descans. Juntament amb el RCD Espanyol, hi havia la Gimnàstica de Badalona, FC Barcelona, CE Laietà i l'equip de la Secció Femenina de FET. Es va realitzar una primera volta notable amb tres victòries i una sola derrota, que es va produir de manera inesperada a la darrera jornada davant l'equip de la Secció Femenina de FET. La segona volta va ser una altre història. Es van produir dues victòries i dues derrotes. Tot i això es va arribar a l'última jornada amb una petita esperança de revalidar el títol. El FC Barcelona visitava la pista del CE Laietà i en cas de punxada de les blaugranes es produiria un triple empat al liderat entre els dos equips anomenats i el RCD Espanyol. L'equip culer no va fallar i les noies blanc-i-blaves es van haver de conformar amb el subcampionat. Un fet remarcable va ser l'equip de la Secció Femenina de FET va deixar de presentar-se tres dels seus quatre partits de la segona volta. La Falange organitzava tornejos interregionals i la Secció Femenina com el seu representant que era, abandonava els seus compromisos al Campionat de Catalunya per anar a competir a altres províncies. Aquest fet va desvirtuar en gran mesura el desenvolupament del campionat català. Recordem que l'única derrota de la primera volta va ser justament davant de la Secció Femenina. Si no s'hagués perdut aquest partit es podia haver revalidat a Campionat de Catalunya.
Sub-Campiones de la 2ª COPA DE S.E.EL GENERALÍSIMO
La segona plaça al Campionat de Catalunya donava accés a disputar la Copa pel Campionat d'Espanya. A quarts de final va tocar enfrontar-se al campió balear, el CN Palma. Eliminatòria plàcida perquè l'equip mallorquí es va retirar de la competició i així el RCD Espanyol es va plantar a semifinals per enfrontar-se a la Secció Femenina Buenavista de Madrid. El 21 de maig a Sarrià es va vèncer per deu punts al equip madrileny (28-18). Exitós dia aquell perquè l'equip masculí va vèncer en partit de Copa d'Espanya al FC Barcelona. Posteriorment l'equip es va desplaçar a Madrid per disputar el partit de tornada, on van ser rebudes pel seleccionador nacional masculí Anselmo LÓPEZ. Anselmo LÓPEZ mereix un capítol a part, ja que a més de ser antic jugador i entrenador de bàsquet del RCD Espanyol, ocuparia la presidència de la Federació Espanyola de Bàsquet, seria director de La Solidaridad Olímpica i més tard seria Secretari General de la Delegació Nacional d'Esports. La bona renda obtinguda davant les madrilenyes es va arrodonir amb una nova victòria al camp del CD Amèrica, feu propi de l'equip rival, fent el pas definitiu cap a la final a disputar a Vigo. La premsa de l'època qualificava la jugadora espanyolista Matilde BARRERA com la millor tiradora d'Espanya. Com havia passat l'any anterior, les finals masculina i femenina es van disputar el mateix dia i a la mateixa ciutat. Singular va ser el fet que des de Barcelona va sortir un tren amb destí a Vigo amb un vagó especial amb les jugadores del RCD Espanyol i els jugadors del CE Laietà, finalista masculí que finalment va aconseguir el títol després de vèncer el Real Madrid per 33-18, en una actuació magistral d'Eduardo KUCHARSKI. A les noies entrenades per Pedro FLORES VALERO els esperava a la final la Sección Femenina Centro que a semifinals havia eliminat el FC Barcelona, recent campió del Campionat de Catalunya. L'equip del RCD Espanyol no va tenir la seva millor actuació en aquella final del 28 de juny de 1944. Amb arbitratge del gallec Sr.Vicente FLOREZ, el conjunt blanc-i-blau va estar excessivament nerviós i poc encertat en el tir a cistella però malgrat això va acabar el primer temps amb el marcador favorable de 8-7. El segon període va ser fins i tot de menys encert i el quadre de la Sección Femenina Centro es va imposar per 12-16 proclamant-se campió. Les integrants d'aquella final van ser: Ana María CABANES (1), Asunción LHORMAN (3), Matilde BARRERA (1), Josefina TOMÁS (5), Margarita MIRA (2) i Conchita CANOSA.
CLASIFICACIÓ FINAL Campionat de Catalunya


Equip que va disputar la semifinal de Copa de Espanya. Formen: A.Poch, A.Mª Cabanes, C.Canosa, A.Lhorman, M.Carceller, C.Santonja, M.Barrera y M.Mira.