Una nova temporada a la ACB
grarcies a que la temporada anterior havian pujat a Primera vuit equips
i no baixar a Segona cap, amb lo que la Primera es va ampliar a 24 equips.
UNIPUBLIC va seguir portant la gestió del basket i els canvis
van continuar. Va desaparèixer l'escut de la samarreta i per acabar
de rematar el procés de camuflatje, es
va passar a jugar amb una samarreta de color verd. Va ser un capítol
més d'una política miserable i indigna.
LLUÍS CORTÉS va tornar als depatxos i va tornar
a dirigir l'equip el vell conegut GUIFRÉ GOL que, per cert,
era cunyat del primer.
Van arribar dos nord-americans que
van donar un gran rendiment; CLAUDE RILEY i DALE SOLOMON.
A més va arribar en qualitat de cedit el blaugrana FERRÁN
MARTÍNEZ, amb la finalitat de poder comptar amb els minuts
que al F.C.Barcelona no disposava, i a canvi l'Espanyol va cedir
al Barça a SANTI ABAD.
A la jornada 18 GUIFRÉ GOL va dimitir i el seu segon, MARTÍN
CARRERA, provisionalment es va fer càrrec de l'equip, fins
l'arribada de MONCHO MONSALVE, un entrenador amb una dilatada experiència
i que va saber reactivar l'equip.
En aquesta ocasió LLUÍS CORTÉS va continuar
als despatxos, potser pel precedent de
l'any anterior.
Es va aconseguir una cinquena posició al grup A-2, que constaba
de 12 equips. A la segona fase es va quedar primer de grup, lo que va
portar a enfrontar-se al
F.C.BARCELONA en el Play- Off pel títol. El club perico
va caure eliminat i finalment va acabar en una digna vuitena posició.
Al finalitzar la temporada, el GRUPO IFA es fusionà amb
el CACAOLAT GRANOLLERS i de rebot, el VALVI GIRONA que havia
de baixar a Segona, es va salvar per quedar una vacant a Primera derivada
de la fusió.
Aquest va ser el final d'una secció que va donar moltes alegries
i que tristament va anar perdent l'identitat perica per les exigències
dels darrers patrocinadors i la lamentable política esportiva de
la Junta d'ANTONI BARÓ.
|