Una nova temporada a la ACB grarcies a que la temporada anterior havian pujat a Primera vuit equips i no baixar a Segona cap, amb lo que la Primera es va ampliar a 24 equips.

UNIPUBLIC va seguir portant la gestió del basket i els canvis van continuar. Va desaparèixer l'escut de la samarreta i per acabar de rematar el procés de camuflatje, es
va passar a jugar amb una samarreta de color verd. Va ser un capítol més d'una política miserable i indigna.

LLUÍS CORTÉS va tornar als depatxos i va tornar a dirigir l'equip el vell conegut GUIFRÉ GOL que, per cert, era cunyat del primer.

Van arribar dos nord-americans que van donar un gran rendiment; CLAUDE RILEY i DALE SOLOMON. A més va arribar en qualitat de cedit el blaugrana FERRÁN MARTÍNEZ, amb la finalitat de poder comptar amb els minuts que al F.C.Barcelona no disposava, i a canvi l'Espanyol va cedir al Barça a SANTI ABAD.

A la jornada 18 GUIFRÉ GOL va dimitir i el seu segon, MARTÍN CARRERA, provisionalment es va fer càrrec de l'equip, fins l'arribada de MONCHO MONSALVE, un entrenador amb una dilatada experiència i que va saber reactivar l'equip.

En aquesta ocasió LLUÍS CORTÉS va continuar als despatxos, potser pel precedent de
l'any anterior.

Es va aconseguir una cinquena posició al grup A-2, que constaba de 12 equips. A la segona fase es va quedar primer de grup, lo que va portar a enfrontar-se al
F.C.BARCELONA en el Play- Off pel títol. El club perico va caure eliminat i finalment va acabar en una digna vuitena posició.

Al finalitzar la temporada, el GRUPO IFA es fusionà amb el CACAOLAT GRANOLLERS i de rebot, el VALVI GIRONA que havia de baixar a Segona, es va salvar per quedar una vacant a Primera derivada de la fusió.

Aquest va ser el final d'una secció que va donar moltes alegries i que tristament va anar perdent l'identitat perica per les exigències dels darrers patrocinadors i la lamentable política esportiva de la Junta d'ANTONI BARÓ.